Avui s’ha celebrat a Palma l’Assemblea Constituent de l’Esquerra Alternativa i Verda amb 66 delegats i delegades convocats, un 90’9 % dels quals s’han acreditat i amb la participació de 50 persones en qualitat de convidats.

Han estat presents també com a convidats una delegació de la direcció d’IU Federal Miquel Reneses, secretari d’organització així com el senador Josep Nuet en representació de la delegació d’Esquerra Unida i Alternativa de Catalunya.

Álbum de fotos disponible en: http://picasaweb.google.es/116809042936800412868/AssembleaConstituentDeLEsquerraAlternativaIVerdaEsquerraUnidaPalma5DeJuny2010#

LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES, LA CELEBRACIÓ D’ACTES, L’EXPLICACIÓ DE LES MESURES ALTERNATIVES A LA CRISI: PRIORITAT ABSOLUTA DE L’ACCIÓ POLÍTICA D’EAIV

Emylse Mas, que ha exposat l’informe politic i que ha estat aprovat per unanimitat ha fet èmfasi en les que seran els eixos polítics de la formació ‘Nosaltres, l’Esquerra Alternativa i Verda, estam aquí per dir que les  “exigències del mercat”, no són més que les exigències d’unes corporacions que controlen els mercats financers utilitzant mecanismes especulatius, que tenen capacitat per desestabilitzar economies nacionals i que controlen mitjans de comunicació de masses i sectors estratègics de la producció. El Club Bilderberg, reunit aquests dies a Sitges, no és més que una petita expressió d’aquestes corporacions i d’aquests centres de poder.

Per a la nova EaiV dir que ‘les receptes neolliberals imposades des de Bruxel.les són les úniques possibles per combatre la crisi’ és una falsedat i una perversió democràtica. Aquesta crisi econòmica no és més que un episodi més de l’eterna lluita entre els febles i els poderosos, entre la majoria de la societat i els que, tot i ser una petita minoria, controlen la majoria de les palanques del poder. Des de l’Esquerra Alternativa i Verda es vol afrontar la crisi econòmica des d’una perspectiva solidària i sostenible, impulsant reformes en profunditat del sistema fiscal i financer. La batalla contra el neoliberalisme es juga a l’Estat i a Europa i això demostra la impossibilitat de ser d’esquerra transformadora d’una manera eficaç i coherent  sense aconseguir allò que està clarament explícit en el manifest de convocatòria del nostre procés constituent: tenir lligams federals amb l’Estat i projecció política orgànica cap a Europa.

En qualsevol cas, en sortir d’aquesta Assemblea, la tasca més important que escometran els delegats i delegades, els convidats i convidades i el conjunt de l’organització és donar-li continuïtat i dur a terme la campanya sobre la crisi aprovada recentment per Esquerra Unida i per IU Federal amb un objectiu fonamental, mobilitzar la ciutadania i armar-la ideològicament i políticament per respondre a les agressions de què està sent objecte.

Per tant, la campanya de recollida de signatures, la celebració d’actes, l’explicació de les mesures alternatives en una prioritat absoluta de l’acció política d’EAiV i donaran suport a les mobilitzacions sindicals convocades i que es puguin convocar sobre aquesta qüestió.

OCTUBRE: SEGONA FASE DE L’ASSEMBLEA CONSTITUENT

S’ha acordat celebrar una segona fase de l’Assemblea el mes d’Octubre per aprovar un manifest politic i electoral. En aquesta assemblea d’Octubre s’incorporaran de manera plena les organitzacions de Menorca Eivissa i Formentera que avui han  participat amb una delegació simbòlica.

A l’horabaixa l’Assemblea d’EaiV ha procedit a la votació global dels documents de tesis polítiques i Estatuts, la determinació nom del nou subjecte polític que finalment ha estat ‘Esquerra Alternativa i Verda.

Així mateix s’ha procedit a  l’elecció al si de la nova direcció de Albert Aguilera com la  persona que, en nom de Mallorca, ha de formar part de la coordinació col.legiada que estarà funcional fins a l’Assemblea d’Octubre.

Aquesta coordinació col.legiada es completarà amb una persona designada per Menorca i un altra per Eivissa i Formentera

A l’assemblea constituent celebrada avui a Palma, s’ha escollit un Consell Polític Interinsular que dirigirà la formació d’una manera ‘molt més col·legiada’en paraules d’Aguilera.

“S’han acabat els projectes personals”, ha incidit Aguilera, per a qui el partit és més propici que mai a “la participació col·lectiva” i representa “altra manera de fer política molt més participativa” i “transparent”.

En aquesta línia, el representant de Esquerra Alternativai Verda ha anunciat que el pròxim octubre seran triats en un procés de primàries els candidats per a les eleccions locals i autonòmiques de 2011.

“Si torna a governar la dreta no serà per que nosaltres no hàgim treballat per la unitat”, ha recalcat.

En quant als càrrecs públics ostentats per persones que han abandonat Esquerra Unida, Marisol Ramírez ha presentat en Plenari la següent resolució política que ha estat votada per la pràctica totalitat dels delegats i delegades, és la següent:

RESOLUCIÓ APROVADA SOBRE ELS CÀRRECS PÚBLICS OSTENTATS PER PERSONES QUE HAN ABANDONAT ESQUERRA UNIDA

Les persones escindides han deixat de pertànyer per iniciativa pròpia a EU dels Illes. Els càrrecs públics que algunes d’aquestes persones ostenten ara per ara en les institucions de Balears són el fruit de decisions adoptades pels òrgans d’ Esquerra Unida i per tant, aquests són sobirans per a resoldre el seu futur.

Des d’aquesta posició inqüestionable i que comparteixen tots els partits sense excepció, EU, en un gest sense precedents, està disposada a no reclamar la dimissió d’ aquests càrrecs amb l’únic objectiu de no perjudicar la gestió institucional en una situació de crisi econòmica i a pocs mesos de la convocatòria d’eleccions.

No obstant això, aquesta assemblea reclama la restitució dels drets de l’organització en els següents aspectes:

- La dimissió o cessament dels càrrecs que van correspondre a Esquerra Unida en els grups institucionals (càrrecs que res tenen a veure amb la gestió governamental) i la seva substitució per les persones que EU designi.    
– el reconeixement del dret a administrar els recursos econòmics assignats als grups institucionals en els termes acordats a principis de legislatura.            
– que no es produeixin cessaments de càrrecs institucionals en el govern que mantenen la seva afiliació a EU sense comptar amb el consens de la nostra organització en el marc del Bloc per Mallorca.   
– que la gestió portada a terme per aquests càrrecs respecti els eixos programàtics acordats en el seu moment i les decisions adoptades per consens entre els partits integrants del Bloc.

En cas que de no donar-se cap dels supòsits enumerats anteriorment, aquesta Assemblea Constituent de l’Esquerra Alternativa i Verda mandata a la nova direcció modificar aquesta posició i a reclamar la dimissió dels càrrecs públics escindits de l’organització; conseqüentment, aquestes persones haurien de ser considerades tránsfugues donat el cas que aquesta dimissió no es formalitzi.

Creo que el chiste de Mel que encabeza esta entrada es suficientemente ilustrativo de cómo me quedé después de ver los dos capítulos finales seguidos.

La verdad es que pillé la serie tarde, sobre la tercera temporada. Los capítulos que vi sueltos de la primera temporada los recordaba como una serie de náufragos, con misterios para ir enganchando al personal. Y sobre todo, que para ir de A a B, se pasaba antes por toooodo el abecedario. La serie evolucionó y de la estructura de narración con flashbacks y transfondo de aventuras fue entrando en los terrenos de la ciencia ficción, con viajes en el tiempo y conspiparanoias varias, a mi gusto los mejores capítulos sin duda.

Pero, ay la sexta y última temporada, se contagió del síndrome Battlestar Galactica, una serie cojonuda de ciencia ficción que terminó en un desvarío metafísico y religioso de mucho cuidado. Es un viejo truco para salir del paso de tanto misterio que se había acumulado y sobre el que era imposible dar una explicación más o menos lógica en las reglas de juego establecidas entre los creadores y nosotros, los espectadores.

A partir de aquí, destripes de la trama. La cosa ya empezó mal, con nuevas tramas innecesarios y un nuevo templo en medio de la selva (por las barbas de Lenin, yo vivo en una isla, ¿cómo se les pudo pasar algo así después de cinco años pateándosela arriba y abajo). Luego resulta que todo es el pique entre dos hermanos y su madre asesina. Y al final, todo se trata de ver que pasa si se quita un tapón gigante en el centro de la isla (pues que la luz se va, vaya que no hay que ser muy listo, se ve que no aprendieron nada del famoso botón que había que pulsar cada 108 minutos de la segunda temporada). Jack salva el día y se muere, hay una reunión de casi todos en una iglesia con símbolos de las religiones principales (¿y los ateos?) y cada oveja con su pareja, excepto la oveja negra que se queda solo. Por pura estadística, entre tanta peña, debería haber algún gay o lesbiana… pero nada.

En fin, para quitar el mal sabor de boca, os recomiendo una serie que no se toma tanto en serio, que no va de revolucionaria (de hecho existe desde los años sesenta) y que es pura delicia de ciencia ficción británica: Doctor Who.

l.lusionades amb aquest projecte, les persones sotasignants, afiliades i no afiliades  a Esquerra Unida, volem manifestar públicament el següent:      

1.- EU ha jugat un paper cabdal en l’avenç de l’esquerra al nostre país. En els seus 24 anys d’història, malgrat algunes errades i mancances, ha sabut estar en primera línea en la lluita contra la corrupció, en la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores, en la defensa del territori i d’un model de desenvolupament sostenible, en la igualtat de gènere, en la solidaritat internacional, en les lluites pacifistes per la pau i contra la guerra, i també, en la reivindicació de la República i dels drets polítics i lingüístics  de les Illes Balears.           

Així mateix, EU ha sabut combinar el seu caire reivindicatiu amb el desenvolupament d’una política d’aliances que ha estat ample, generosa i sense sectarismos, ni tampoc concessions a mesquíns interessos partidistes; una política que també li ha permès assumir responsabilitats de govern des  del rigor i la coherencia.   

2.- La globalització neolliberal representa arreu una enorme dificultat per al desenvolupament de l’esquerra alternativa i, a la vegada, la fa més necessària que mai. Es per això que afrontam el procés constituient amb la  voluntat ferma d’articular un instrument polític adequat a les noves realitats socials, útil per a la ciutadania i amb major capacitat per assolir els seus objectius.              

Volem una força política fidel als seus valors i compromisos fonamentals: l’avenç cap el socialisme, el desenvolupament de les llibertats individuals i col.lectives, l’ecologisme polític, el feminisme, el pacifisme, la interculturalitat,  l’autodeterminació dels pobles, el federalisme, el republicanisme i la radicalitat democràtica. Però també volem una força política que tengui la intel.ligència i l’audàcia necessàries per repensar a fons el seu discurs polític, les seves propostes programàtiques, la seva manera d’organitzar-se internament i, també, la seva manera de relacionar-se amb la societat.             

3.- Consideram que la globalització econòmica fa més impensable que mai pretendre fer polítiques transformadores des de perspectives localistes. L’articulació federal que pretenem per a l’Estat espanyol i per a Europa s’ha de traslladar, com diu el Manifest de convocatòria del procés, al nostre funcionament com a organització política.En aquest sentit, des de la nostra aposta per un federalisme de lliure adhesió, consideram imprescindible mantenir la relació federal amb Izquierda Unida i, posteriorment, amb la formació que sorgeixi del seu propi procés de refundació; una relació que ha de ser el fruit d’un pacte solidari entre iguals, expressat a través d’un protocol, que reconegui la nostra pròpia sobirania per a desenvolupar la política més adient a les Illes Balears i que, a la vegada, ens permeti participar amb els companys i companyes de la resta de l’Estat en la definició i execució de la nostra política estatal i europea.      

4.- Front a la unitat de la dreta, front als poders polítics, econòmics i mediàtics conservadors, cal mantenir sempre alta la bandera de la unitat de l’esquerra. Esquerra Unida mai ha estat allunyada d’aquesta política, al contrari, amb la seva història ha demostrat que la millor manera de fer avançar l’esquerra és des de la unitat i el respecte a la diversitat. Evidentment, no qualsevol acord ha de ser necessàriament positiu i cal analitzar les circumstàncies pròpies de cada cas. Però, dit això, manifestam el nostre desig de fomentar la unitat d’acció de l’esquerra per a facilitar l’impúls de polítiques progressistes des de les institucions, per a cercar acords preelectorals o per a cercar acords estratègics d’ample abast. En aquest sentit, valoram positivament els acords de govern en els quals participam i també la ruptura amb UM derivada de la seva implicació en casos de corrupció. També valoram positivament la participació en experiències com el Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi, experiències que han estat decisives en la derrota de la dreta a les passades eleccions i que haurien de ser l’inici d’una articulació estable entre l’esquerra alternativa i verda i el nacionalisme progresista des del respecte mutu i des de la independencia de les distintes formacions polítiques.  

5.- La clau de l’èxit de l’esquerra alternativa i verda vendrà de la seva capacitat de generar confiança en la societat, de relacionar-se correctament amb els moviments socials, de posar en relació adequadament la seva actuació política a nivell de carrer amb la seva acció institucional, en definitiva, per renovar la pràctica política i prestigiar la pròpia política.Necessitam una força política que parli com parla la gent del carrer, que tengui com a prioritats les prioritats de la majoria de la ciutadania, que no tengui por a sortir-se del guió d’allò políticament correcte,  que no es doblegui davant la pressió dels poders fàctics,  que no pretengui comunicar-se amb la ciutadania exclussivament a través dels mitjans de comunicació i que es fonamenti amb una interacció capilar i des d’abaix entre la societat i la pròpia organització.  

6.- Volem una organització amable i integradora; que es fonamenti més en la recerca de la síntesi i del consens que en l’articulació de majories mecàniques, i que alhora garanteixi el respecte tant dels acords de las majories com de les posicions de las minories. Una organització paritària quant al gènere;  que renovi la seva pràctica i la seva projecció cap a l’exterior per tal de contribuir positivament a renovar la política en general;  que aprofiti la veterania dels uns i les noves idees dels altres;  que debateixi sense crispacions; que sigui respectuosa amb les opinions dels seus membres, i que, en justa correpondència, exigeixi als seus membres lleialtat cap a l’organització.Apostam per una organització internament plural a nivell territorial, que tengui caràcter interinsular però que respecti l’autonomia de les organitzacions insulars per a desenvolupar les polítiques específiques dels seus territoris. Volem una organització que funcioni en base a l’elaboració col.lectiva i que  tengui la valentia d’incorporar a la seva pràctica regular  mecanismes de consulta al conjunt de la organització. Per tot això, t’animem a participar en el procés assambleari desitjant que no es perdi l’orgull de pertànyer a una Esquerra alternativa amb ferme vocació de transformació social i en la recerca constant de la convergència social i política necessària per l’assoliment dels nostres objectius.

Signen aquest manifest per ordre alfabètic:

Aina Diaz, Alexandre Miquel, Antonio Picazo, Eberhard Grosske, Emylse Mas, Eva Cerceidiña, Joana Gual, Joana Ma Petrus, Joana Redondo, Jose Luis Reina, Manolo Cámara, Marian Feliu, Marisol Ramirez, Miquel Gamundi, Moustafá Boul Arrak

Hay un montón de info, incluído vídeos, en el especial publicado en la página web del PCIB (Partit Comunista de les Illes Balears), aquí: http://pcib.org/index.php?option=com_content&view=article&id=218:especial-seminari-internacional-de-lesquerra-europea-a-palma-de-mallorca-perspectivas-estrategicas-para-la-izquierda-europea&catid=35:pcib

La foto de clausura:

El resto pulsando aquí

Y que mejor que hacerlo con un post anticorrupción, ahora que semos el azote de corruptos y corruptas en tierras baleáricas.

Hace muy poco, el pasado martes día 2, pude asistir a una charla de Manuel Fuentes, nuestro alcalde de Seseña. Pude filmar un ratillo, lo que me permitió la cámara de fotos, lo podéis ver aquí:

http://vimeo.com/9891214

Fue todo un placer. Ánimo y a por ellos IIIIUUUUUUU!!!

Charla de Manuel Fuentes, alcalde de IU de Seseña, sobre la corrupción (fragmento)

Mobile post from the Esendex BlogIt service

Ayer me llegó un enlace a los comentarios que llevaba a Menéame, uno de esos inventos diabólicos de Internet, del que había oído hablar pero no catar.

Gracias a un benefactor (o benefactora) desconocido/a llamado ermac, al que agradezco que enviara un artículo que publiqué en una revista comarcal. Se ha situado en el nº 2 del Top de las últimas 24 horas. Gracias por los meneos dados y los comentarios publicados. Me voy a inyectar el chute de moral directamente en vena y luego afilaré la pluma un rato. Así da gusto luchar, dentro de nuestras posibilidades, contra la corrupción.

La prueba del delito:

Publicado originalmente en Manacor Comarcal, 24/12/2009

Estos últimos meses, el tema estrella de la prensa generalista en Balears ha sido la corrupción, con casos que vienen de la pasada legislatura, del pacto PP-UM. Si no es porque está pasando, visto desde la distancia, parece escrito por un guionista de culebrones en pleno delirio febril. Y aún seguimos con el continuará…

Entre tanto ruido mediático, os invito a quedaros con la idea de que un partido, Esquerra Unida, que los medios tildan de “minoritario”, ha sido clave, con su posición de firmeza, apostando por la viabilidad del pacto de progreso firmado en el 2007 y al mismo tiempo ser contundentes contra la corrupción. El Govern Balear ha aprobado un código ético y los multimputados empiezan a asumir su responsabilidad política y dimitir.

Por supuesto que hay que dejar hacer a la justicia, pero no podemos descargar toda la responsabilidad sobre ella, como si la cosa no fuera con nosotros. Los tribunales dirán, si de acuerdo a las leyes actuales, la actuación del acusado es o no punible. Pero podría pasar como el caso Túnel de Soller, que denunciamos en su momento, aún demostrándose el delito, Cañellas fue absuelto por haber prescrito, aunque recordaréis que el presidente de España en ese momento, Aznar, le hizo asumir la responsabilidad política y dimitir de presidente del Govern Balear. Por cierto, vuelve a estar imputado de nuevo por un presunto desvío de fondos públicos.

Porque esa actitud, unida al mensaje de que todos los políticos somos iguales, el de la corrupción es inherente a la clase política (por cierto, que esa no es mi clase, yo soy de la clase obrera) sólo nos conduce a claudicar y a una democracia sólo de fachada, podrida y muy alejada de los intereses de todos y todas.

La frase del título, “hace falta una sociedad que penalice a quienes cometen corrupción” no es mía, es del Alcalde de Seseña, Manuel Fuentes, que se enfrentó al voraz Pocero. Nos recuerda nuestra responsabilidad como ciudadanos y ciudadanas, aunque sólo sea la más mínima y elemental de todas, la de escoger a nuestros representantes cada cuatro años.

Xavier Morell
Coordinador Esquerra Unida – Iniciativa Verda de Manacor
www.moixocoixo.com

Se llama Playboy Silvio.

Si por algún motivo que no quiero ni saber, necesitas una copia a alta resolución, aquí tienes el enlace